El James Webb Space Telescope (JWST) ha detectat una de les primeres galàxies conegudes en el procés de reionització, impulsant el temps de la reionització còsmica (una transformació important a l’univers primerenc) fins a almenys 330 milions d’anys després del Big Bang, segons un document de New Astronomy publicat a la Nature Nature de la Natura acadèmica de renom internacional.
El document descriu un període de vegades anomenat edats fosques de l’univers després del big big extremadament calent, quan l’univers es va refredar gradualment fins que els protons i electrons lliures es van combinar en gas neutre (sense carregat), majoritàriament d’hidrogen i heli. Les primeres galàxies van il·luminar l’univers, en particular, els fotons d’una longitud d’ona ultraviolada específica (l’anomenada Lyman Continuum) van ser absorbits per hidrogen neutre, mentre que els fotons de longitud d’ona més curts van reions de la Gas, fent que l’univers transparent als fotons de Lyman i que els pogués penetrar a la Terra. Aquesta vegada s’anomena reionització còsmica i la seva ocurrència és incerta. Les observacions recents de JWST han trobat galàxies brillants que produïen radiació ultraviolada quan l’univers tenia menys de 300 milions d’anys, però manquen proves directes de reionització.
Joris Witstok, el primer autor i corresponent autor del treball, i col·legues i col·laboradors de l’Institut Niels Bohr de la Universitat de Copenhaguen, Dinamarca, van trobar que només 330 milions d’anys després del Big Bang, JWST va observar que una galàxia anomenada Jades-GS-Z 13-1- LA tenia un senyal de reió. Aquesta emissió brillant es va identificar com a Lyman, que és un senyal d’hidrogen neutre que transitava d’un estat excitat a un estat terrestre. Això significa que la galàxia va produir prou fotons ultraviolats per excitar l’hidrogen neutre, i gairebé no hi havia hidrogen neutre entre ella i la Terra per reabsorbir els fotons de Lyman alliberats quan l’hidrogen va tornar a un estat energètic més baix i estable.
Els autors del treball van assenyalar que les possibles fonts d'aquesta reionització són estrelles calentes massives o forats negres supermassius. Van arribar a la conclusió que aquestes troballes proporcionen noves visions sobre les propietats de les primeres galàxies i ajudaran a restringir l’abast de l’inici i la línia de temps de la reionització còsmica.
