Els futuristes van predir una vegada que les dades serien el petroli del segle XXI. Però tots estaven equivocats. El veritable recurs estratègic és més fonamental i més letal: l'electricitat que alimenta la teva pantalla. A mesura que la intel·ligència artificial consumeix gigawatts-hores, com els robots de fàbriques depenen del pols de la xarxa elèctrica i mentre els vehicles elèctrics substitueixen els dipòsits de combustible, la moneda base de l'economia global està patint el cop més silenciós de la història. El quilowatt-hora (kWh) està substituint el dòlar, l'or i el Bitcoin com a mesura definitiva de valor.
Què veus des del cim de la muntanya? No els llums de neó de la borsa, ni els nodes intermitents de la cadena de blocs, sinó les línies elèctriques massives d'alt-drac-que cauen en cascada, donant-li el batec del cor a la ciutat.
Cada racó de la ciutat explica una història: l'electricitat no és només energia; és la sang vital.
Un sobrealimentador d'1 megawatt a la cantonada del carrer pot "alimentar" un camió elèctric en 10 minuts; els camions de lliurament de bateries travessen els carrerons com camions blindats; el rugit dels sistemes de refrigeració del centre de dades és més fort que qualsevol impremta.
A la ciutat, el flux d'electricitat és el flux de riquesa.
Un observador occidental va tenir una epifania: quan tota la creació de valor depèn de l'electricitat, l'electricitat mateixa es converteix en valor. És mesurable amb precisió, infinitament divisible, emmagatzemat i transportable, i utilitzable a nivell mundial, posseeix perfectament tots els atributs de la moneda, però més "honest" que qualsevol moneda fiduciaria-el seu valor està ancorat a les lleis de la física, no al suport de crèdit de Washington o Wall Street.
Aquest és l'augment de l'"electro-dòlar". Mentrestant, l'era del petro-dòlar s'esvaeix al crepuscle.
